CRÒNICA D’UN TALLER MOGUT, DIVERTIT I ENRIQUIDOR

Ja se sap: els tallers de principi de curs o principi d’any són molt diferents dels tallers que es fan durant el curs. Tenen aquesta coseta especial, i les talleristes, acostumades a iniciar ja sigui el curs o el trimestre, saben que pot passar de tot!

9h 55

M’apropo a la porta del centre de salut mental, on veig que estan esperant tres participants. Tenen fred i semblen estar contents de trobar-se després de tres setmanes sense veure’ns! Em saluden amb jovialitat, transmetent aquesta alegria i també aquesta satisfacció en comprovar que les “coses tornen a la normalitat”.

—La porta està tancada —em diu en Jesús—. Han anat a fer un cafè.

No sé si està parlant de l’equip de monitors o de la resta del grup.

10h

Arriba la Dolo, la monitora que dona suport als tallers d’escriptura, posa ordre quan cal i repeteix les consignes en altres paraules perquè tothom les entengui.

10h 05

Entrem al centre i ens dirigim a la sala on fem el taller. Hi fa fred, les taules no estan preparades i l’ambient no convida a res. La Dolo vol encendre la calefacció amb el comandament a distància. Mentrestant, col·loquem les taules i les cadires.

10h 10

La calefacció no s’encén. El comandament no funciona. La Dolo canvia les piles. Comencem a sentir una mica d’aire calent baixant del sostre. Les cares s’alegren.

10h 15

Arriba en Dani, que amb prou feines reconeixem. Porta un barret fins a les celles, ulleres de sol i mascareta. Per la veu i el seu estil de saludar, sabem que és ell. Sembla molt nerviós. Es disculpa pel retard:

—Visc lluny i vinc caminant —explica mentre es treu l’anorac i el barret—. Clar,

com que vinc caminant, em trobo amb coneguts i faig petar la xerrada.

Ho explica com si fos una cosa natural: en Dani és una persona molt educada! De seguida, m’adono que costarà que es quedi quiet. Ja ho veurem.

Ja fa calor a la sala. Són quatre (del nou apuntats) i tenen la llibreta al davant. Disposats. Sí, disposats però nerviosos, inquiets i moguts.

10h 20

Ja saben què han de fer. Per sort, he pogut explicar-los la consigna.

Un text acròstic: escrivim en vertical el nom d’una persona del nostre entorn . Davant de cada lletra hem d’afegir adjectius (tres com a mínim) que la defineixen. Ha de ser una persona que coneixem bé. En grup, posem un exemple a la pissarra amb MARIONA. Comencen a participar amb ganes!

10h 25

Arriba la Sílvia, i el primer que diu és:

—Avui, sí que tinc una bona excusa per fer tard —exclama amb un to triomfant—. M’ha trucat la meva referent quan estava a punt d’entrar al centre per una qüestió d’horaris.

La Sílvia assisteix als tallers des de fa dos anys. És irregular i gairebé sempre arriba tard i explica sempre un motiu que no es creu ni ella! És un element important en el taller. La noto nerviosa, alegre (com sempre), amb ganes de gresca.

Seu al costat d’en Dani. Hauria pogut seure al costat d’en Mohamed, que és tranquil, o de la Maria Rosa, sempre quieta, equilibrada i atenta.

No, la Sílvia seu al costat d’en Dani. Els dos participants més moguts.

Torno a explicar la consigna. Ara toca fer un acròstic individualment.

Estan concentrats.

10h 30

Arriba la Gemma. Ràpidament, seu entre en Mohamed i l’Anna Maria. La Gemma viu fora de Girona i ha d’agafar l’autobús per anar al centre de salut mental. Sempre fa tard, però es posa ràpidament al corrent. Es nota que té un bon nivell.

Tot i això, em cal repetir la consigna i el grup es desconcentra.

En Dani rep una trucada. Surt amb el mòbil enganxat a l’orella. Triga a tornar.

10h 45

La Sílvia i en Dani han acabat i comencen un entranyable joc de seducció. Mirades, bromes, xerrada apassionada que he hagut d’interrompre perquè “per escriure, es necessita silenci, i alguns encara no han acabat”.

La Sílvia treu el mòbil per ensenyar-nos –a la Dolo i a mi– fotos de les seves pintures. Era mestra i pinta molt bé. El seu tema preferit són els cavalls. Quedo bocabadada per l’exactitud del dibuix: un cavall blanc s’esvalota davant d’un fons blau fosc.

De cop i volta, m’adono que no soc a una exposició de pintures realistes de cavalls... I li demano que guardi el mòbil.

11h

Tothom ha acabat.

Comença la ronda de lectures.

En Jesús, en Mohamed i l’Anna Maria ens sorprenen amb els seus escrits. A la Gemma no li ha costat gens descriure un amic seu. Amb en Jesús, puc dir que són els dos únics que tenen un estil interessant.

11h 15

És el torn de la Sílvia, que relata la seva relació amb la seva millor amiga.

Per últim, en Dani llegeix el seu text, però abans enumera les paraules que ha triat per descriure la seva mare, que es diu Carme i que, segons diu, “fa l’arròs mar i muntanya més bo de tot Girona”.

Ja ens estem preparant per tastar aquest plat tradicional a través de la nostra imaginació. Però en Dani ens transporta al moment més decisiu de la seva vida: el dia que es va trobar cara a cara amb un lleopard i que es va salvar gràcies a haver-lo mirat de fit a fit i sense por.

Aviat ens adonem que no sabrem res de l’arròs de la seva mare, però ens enganxem amb aquesta història rocambolesca! Acabem i el felicito:

—L’important és escriure! És una historia fantàstica!

No dic res per deixar que reaccioni el grup, cosa que fa immediatament, intrigat per l’escena d’en Dani amb aquest lleopard. Preguntes i més preguntes.

11h 30

En Dani acaba el taller com un heroi que se salva gràcies a la seva valentia.

11h 31

La Dolo recorda que la puntualitat és molt important i que cal posar els mòbils en silenci abans de començar el taller.

Però estan cansats i em sembla que ja no senten res.

Surten del taller diferents, renovats, feliços d’haver aportat una mica d’ells mateixos i d’haver compartit entre acròstics una part de les seves angoixes.